Enderroquem la Constitució Espanyola!

Manifest

Bona nit i gràcies per acompanyar-nos a la vetllada anticonstitucional que organitzem l’Assemblea de Joves l’Esbarzer. Abans de continuar amb el concert d’Último Aplauso, ens agradaria dirigir-vos unes paraules en referència al 33è aniversari de la Constitució Espanyola, que va ser dimarts.

Sempre ens han venut la constitució espanyola com la constatació del pas de l’autoritarisme franquista a una democràcia liberal que ens reconeixeria una sèrie de drets i llibertats. Però a la pràctica ha suposat el manteniment de l’esclavatge sobre el poble català.

Aquesta constitució fou aprovada a través de la coacció a tots els pobles de l’estat, donant a triar entre una democràcia de fireta o bé la tornada al règim sanguinari. La mal anomenada transició espanyola va estar marcada en tot moment per la vigilància de l’exèrcit, per tal d’assegurar-se que les transformacions en el sistema polític no modifiquessin substancialment l’statu quo, cosa que es plasma en l’article vuitè de la Constitució que estableix que la missió de l’exèrcit era i segueix sent mantenir la sacrosanta unitat de l’estat espanyol, una unitat que mai no hem votat i que consisteix en la negació del dret democràtic bàsic a l’autodeterminació que ens correspon com a poble.

La Constitució, que teòricament ens reconeixia com a ciutadans, el que realment fa és considerar-nos súbdits, súbdits del rei d’Espanya i de les seves lleis fetes expressament per espoliar-nos, sotmetre’ns i a les últimes esborrar-nos del mapa:

A la Constitució es posa fre a la vertebració nacional dels Països Catalans impedint la federació entre comunitats autònomes, a la Constitució es sanciona el capitalisme i el lliure mercat com l’única forma possible d’organitzar l’activitat econòmica, a la Constitució la nostra llengua queda relegada a la categoria de regional i sempre subordinada al castellà, a la Constitució el laïcisme deixa lloc als privilegis dels sectors més retrògrads i de l’església catòlica.

La carta magna que avui ens imposen parteix directament del derecho de conquista de Felip V i del cop d’estat de franco, la seva legitimitat democràtica és nul·la perquè va ser aprovada amb els pobles de l’estat encanonats a punta de pistola, amb la por de la població de tornar a la dictadura reaccionària.

Però ara ja no tenim por. Diem que la Constitució no ens representa perquè no l’hem votada mai, com no l’ha votada la majoria de la població actual. Diem que la Constitució no és vàlida i que no tenim cap obligació de reconèixer-la perquè va ser aprovada en el marc d’un règim autoritari brutal. Diem que la constitució no és reformable a favor dels nostres interessos perquè sabem que només és un episodi de la llarga llista d’agressions al nostre poble en nom d’Espanya.

Aquesta Constitució és l’evidència de les cadenes amb què volen lligar el nostre poble. A diferència del que pactistes i botiflers volen reconèixer, dins d’aquesta Constitució no tenim res a fer-hi, cap joc a jugar-hi, i l’única manera d’avançar en clau democràtica, d’alliberament nacional i de justícia social suposa trencar frontalment amb ella, com ja hi ha trencat simbòlicament l’Ajuntament de Palau gràcies a la CUP i 110 altres ajuntaments del país, però esperant algun dia trencar-hi no només de manera simbòlica sinó per la via dels fets.

Avui ens hem reunit amb el lema “enderroquem la Constitució, construïm la República dels Països Catalans”. I no és un lema qualsevol. Aquí i ara sabem que l’única esperança per les classes populars d’aquest país, l’única esperança que les joves podem dipositar en un futur més lliure, consisteix en esberlar d’arrel aquesta constitució, en enderrocar-la i substituir-la per una República democràtica i socialista pels Països Catalans.

Així doncs companyes, enderroquem per sempre la Constitució Espanyola! Visca els Països Catalans lliures i socialistes! Visca la terra!