Defensem els nostres drets, lluitant aturarem les retallades!

El model neoliberal que havia caracteritzat el sistema econòmic dels països desenvolupats els últims 30 anys ha esclatat, portant-nos a la crisi més severa que hagi conegut el capitalisme des de la de l’any 1929. Les retallades dels governs de Barcelona i Madrid, lluny de fer-nos sortir de la crisi, insisteixen en un model econòmic -el dels mercats financers totpoderosos, el de l’especulació urbanística, el de l’acomiadament lliure…- que s’ha demostrat nefast, i condemnen més i més catalanes i catalans a l’exclusió i la misèria. Les “receptes d’austeritat” mantenen els privilegis de bancs, monopolis i corporacions que han causat la crisi, i pretenen fer-nos pagar la factura de la recessió a les classes populars.

Les retallades frenen l’economia i generen atur: com que el sector públic gasta menys i no es compren els productes de les empreses, aquestes acomiaden treballadors, augmentant el nombre d’aturats, abocant més gent a la misèria i generant un cercle viciós de depressió econòmica. Les polítiques de retallades de CiU i PP han aconseguit que l’atur hagi crescut en un any un 9,17% a Catalunya, i a Palautordera ja són 740 les persones que voldrien tenir feina i no en tenen, 27 aturats més que aquest desembre. En una situació tan dramàtica en què 1 de cada 5 habitants de Catalunya es troba sota el llindar de la pobresa, les retallades posen en risc els serveis públics i debiliten un estat de benestar ja prou precari.

Retallar la sanitat mata

Les retallades d’un 14% a la sanitat, comporten agreujar una situació ja de per si nefasta, ja que els Països Catalans estem molt per sota de la mitjana de la Unió Europea pel què fa a despesa sanitària. S’han tancat llits i plantes senceres d’hospitals, s’ha eliminat el servei nocturn d’urgències a 56 CAPs, s’ha retallat un 7,41% el salari dels treballadors, se n’ha reduït el nombre en 7.000…

Retallant l’ensenyament hipotequen el nostre futur

A la retallada del 7,4% en el pressupost d’ensenyament de l’any 2011 s’hi ha d’afegir una nova retallada prevista del 4,8% aquest any. S’han paralitzat obres de nous centres escolars, s’ha aprofundit en la massificació a les aules i en els barracons, s’han reduït les places per especialistes i s’han suprimit aules d’acollida que necessitem per integrar els alumnes nouvinguts. La retallada del 16% del pressupost a les universitats el 2011 la van voler compensar amb un augment de les taxes del 7,6%, fent encara més difícil l’accés a l’ensenyament superior a aquells alumnes amb rendes més baixes, i el 2012 volen seguir retallant i augmentant les taxes.

 Ens fan pagar la crisi a les classes populars

No satisfets reduint despeses, pretenen carregar-nos el mort de la crisi augmentant els preus de productes i serveis bàsics: transport, receptes farmacèutiques, aigua…, apujant-nos els impostos, congelant el salari mínim…

Els últims 10 anys, els preus (IPC) han augmentat un 12%, mentre que els del transport públic han crescut un 38%. El preu del bitllet senzill de l’Àrea Metropolitana de Barcelona és dels més alts d’Europa (2€), quan l’atur ronda el 20% de la població i els salaris dels que tenen feina cada vegada són més baixos.

A més a més, el nou govern del PP, amb suport de CiU, congela el salari mínim i preveu una reforma laboral extremadament agressiva amb els drets dels treballadors.

LES RETALLADES ES PODEN ATURAR!

Que paguin els bancs que han causat la crisi

Els darrers anys s’han donat ajudes multimilionàries a bancs i caixes. S’haurien de nacionalitzar els bancs rescatats: no és just que privatitzin els beneficis en temps de bonança i que les pèrdues es cobreixin amb diners dels nostres impostos.  S’han de regular les operacions especulatives amb la introducció de l’anomenada “Taxa Tobin”. S’ha de crear un impost sobre els dipòsits milionaris de les entitats financeres: depenent del tipus, aquest impost podria recaptar 500 milions d’€.

Progressivitat fiscal

I no pas com ara. No és cert que es paguin massa impostos. Les classes populars paguem massa a través dels impostos al consum i sobre la renda, però els impostos que graven el capital i la riquesa s’han anat reformant per tal que els rics estiguin eximits de pagar cada cop més. Reinstaurant l’impost de successions per tal que el paguin només les famílies més riques de Catalunya es podrien recaptar 130 milions d’€.

Combatre el frau fiscal

El frau fiscal a Catalunya es calcula un 10% superior que la mitjana europea. Està xifrat en el 5,5% del PIB: més de 10.000 milions d’€ que els rics ens estafen cada any. Amb polítiques serioses per combatre’l, només que s’aconseguís reduir-lo als nivells europeus, n’hi hauria prou per pagar gairebé un any de retallades del Govern d’Artur Mas.

Sobirania econòmica

A més del que ens roben els rics, als Països Catalans tenim un altre problema: l’espoliació a què ens sotmet Espanya, que abans de la crisi era del voltant dels 30.000 milions d’€ anuals. En el cas del Principat de Catalunya, aquest espoli és d’aproximadament un 8% del PIB, és a dir, més de 16.000 milions d’€ que cada any se’n van a Espanya i no tornen. El pacte fiscal que hipòcritament defensen els mateixos que retallen és una enganyifa: només amb la independència podrem disposar dels recursos que generem i destinar-los a les necessitats de la majoria i no als interessos privats d’uns quants.

LLAVORS, PER QUÈ RETALLEN?

Les retallades de CiU i PP no són pas cap “obligació tècnica”, sinó que responen a una decisió política: entre fer pagar els qui més tenen o fer pagar el poble treballador, prefereixen beneficiar els rics. Així doncs, les retallades són una expressió d’un conflicte d’interessos al si de la societat: la lluita entre les classes que tenen el control de l’estat i de l’economia, i les classes que només tenim el nostre esforç per tirar endavant.

Per aturar les retallades de drets, ara és l’hora d’organitzar la resposta social: al poble, al lloc de treball, a l’escola o a la universitat; organitzem-nos i construïm el poder popular! Les retallades només s’aturaran lluitant!

ORGANITZA’T,  MOU-TE, PREN CONSCIÈNCIA I ACTUA!

Campanya crisi

Festa major d’hivern 2012

Enderroquem la Constitució Espanyola!

Manifest

Bona nit i gràcies per acompanyar-nos a la vetllada anticonstitucional que organitzem l’Assemblea de Joves l’Esbarzer. Abans de continuar amb el concert d’Último Aplauso, ens agradaria dirigir-vos unes paraules en referència al 33è aniversari de la Constitució Espanyola, que va ser dimarts.

Sempre ens han venut la constitució espanyola com la constatació del pas de l’autoritarisme franquista a una democràcia liberal que ens reconeixeria una sèrie de drets i llibertats. Però a la pràctica ha suposat el manteniment de l’esclavatge sobre el poble català.

Aquesta constitució fou aprovada a través de la coacció a tots els pobles de l’estat, donant a triar entre una democràcia de fireta o bé la tornada al règim sanguinari. La mal anomenada transició espanyola va estar marcada en tot moment per la vigilància de l’exèrcit, per tal d’assegurar-se que les transformacions en el sistema polític no modifiquessin substancialment l’statu quo, cosa que es plasma en l’article vuitè de la Constitució que estableix que la missió de l’exèrcit era i segueix sent mantenir la sacrosanta unitat de l’estat espanyol, una unitat que mai no hem votat i que consisteix en la negació del dret democràtic bàsic a l’autodeterminació que ens correspon com a poble.

La Constitució, que teòricament ens reconeixia com a ciutadans, el que realment fa és considerar-nos súbdits, súbdits del rei d’Espanya i de les seves lleis fetes expressament per espoliar-nos, sotmetre’ns i a les últimes esborrar-nos del mapa:

A la Constitució es posa fre a la vertebració nacional dels Països Catalans impedint la federació entre comunitats autònomes, a la Constitució es sanciona el capitalisme i el lliure mercat com l’única forma possible d’organitzar l’activitat econòmica, a la Constitució la nostra llengua queda relegada a la categoria de regional i sempre subordinada al castellà, a la Constitució el laïcisme deixa lloc als privilegis dels sectors més retrògrads i de l’església catòlica.

La carta magna que avui ens imposen parteix directament del derecho de conquista de Felip V i del cop d’estat de franco, la seva legitimitat democràtica és nul·la perquè va ser aprovada amb els pobles de l’estat encanonats a punta de pistola, amb la por de la població de tornar a la dictadura reaccionària.

Però ara ja no tenim por. Diem que la Constitució no ens representa perquè no l’hem votada mai, com no l’ha votada la majoria de la població actual. Diem que la Constitució no és vàlida i que no tenim cap obligació de reconèixer-la perquè va ser aprovada en el marc d’un règim autoritari brutal. Diem que la constitució no és reformable a favor dels nostres interessos perquè sabem que només és un episodi de la llarga llista d’agressions al nostre poble en nom d’Espanya.

Aquesta Constitució és l’evidència de les cadenes amb què volen lligar el nostre poble. A diferència del que pactistes i botiflers volen reconèixer, dins d’aquesta Constitució no tenim res a fer-hi, cap joc a jugar-hi, i l’única manera d’avançar en clau democràtica, d’alliberament nacional i de justícia social suposa trencar frontalment amb ella, com ja hi ha trencat simbòlicament l’Ajuntament de Palau gràcies a la CUP i 110 altres ajuntaments del país, però esperant algun dia trencar-hi no només de manera simbòlica sinó per la via dels fets.

Avui ens hem reunit amb el lema “enderroquem la Constitució, construïm la República dels Països Catalans”. I no és un lema qualsevol. Aquí i ara sabem que l’única esperança per les classes populars d’aquest país, l’única esperança que les joves podem dipositar en un futur més lliure, consisteix en esberlar d’arrel aquesta constitució, en enderrocar-la i substituir-la per una República democràtica i socialista pels Països Catalans.

Així doncs companyes, enderroquem per sempre la Constitució Espanyola! Visca els Països Catalans lliures i socialistes! Visca la terra!

Festa Major 2011

Conferència “L’endemà de l’11 de Setembre”

Actes 11 de Setembre

MANIFEST MARXA DE TORXES

Molt bona nit a tothom i gràcies per assistir a la Marxa de Torxes.

Un any més, en reunim pels volts de l’11 de Setembre. En part, avui ens reunim per commemorar l’ombra d’aquella derrota de 1714, que suposà la pèrdua de les llibertats nacionals i la consolidació del domini borbònic a la nostra terra.

La d’avui, és tot just la II Marxa de Torxes que celebrem a Palautordera. Només fa 4 anys que un grup de joves van decidir organitzar-se a l’Esbarzer, per lluitar pel seu poble, per la seva comarca, pel seu país… Encara fa menys, de la celebrada aparició a Palau d’una candidatura que seguís, a la teoria i a la pràctica, el projecte d’Unitat Popular. I a la resta del Baix Montseny podríem parlar de manera similar.

Però no obstant, sabem que no som fruit d’un fet conjuntural ni d’un accident històric, sinó que ens reconeixem hereus de més de 350 anys de lluita per la llibertat  dels Països Catalans!

Com dèiem, avui ens reunim, en part, per commemorar una derrota, per commemorar el passat. Però no volem una diada merament floral, o festiva, o plorosa. La volem arrelada al present i per això reivindicativa.

En un dia com avui ens reunim, principalment, per demostrar que hi seguim sent, i que hi continuarem sent mentre Espanya i França no enretirin les seves urpes dels Països Catalans! Ens reunim per recordar que, com en tantes altres dates de la nostra història, el 1714 vam perdre, però que avui tenim moral de victòria i la determinació de guanyar. Perquè no ho dubteu mai companyes: al final, guanyarem!

Perquè a Palautordera, al Baix Montseny i als Països Catalans en general, cada vegada som més conscients dels reptes que enfrontem i de la necessitat d’una ruptura en clau democràtica, nacional i en favor de les classes populars.

Així ens ho hem demostrat amb mobilitzacions inusitades fa tan sols uns anys: amb les onades de consultes sobre la independència, amb la manifestació massiva del 10-J, que clamava fer un pas endavant en l’alliberament nacional, amb la resposta social que reclama que la crisi la paguin els rics i que ja es poden entaforar les seves retallades!

El discurs neoliberal hegemònic insisteix que les classes populars hem de pagar la factura dels seus plats trencats i ens nega el dret de decidir lliurement el nostre present i futur. Però que no ens deixin espai per dir-ho, no vol dir que no existeixi alternativa a la retallada dels drets socials aconseguits amb sang, suor i llàgrimes per la classe treballadora. L’alternativa passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d’uns pocs. L’alternativa del poble català és la independència dels Països Catalans i la seva transformació socialista.

A més d’això, el català, llengua de cohesió social de la nostra nació, es troba sotmès a l’atac ferotge del nacionalisme espanyol, el mateix espanyolisme amb qui pacten els botiflers que hipòcritament diuen “voler avançar en el dret a decidir”.

A les Illes Balears, el nou govern del PP ja ha anunciat que vol impedir que el català sigui la llengua vehicular de les escoles. Al País Valencià, l’executiu ara encapçalat per Alberto Fabra vol eliminar les línies en valencià, darrer reducte de la llengua catalana a l’educació pública del sud de la nació, i només aquest curs més de 125.000 nens que ho havien sol·licitat no podran anar a escola en la seva llengua pròpia.

A això hi hem d’afegir els atacs de la justícia espanyola al model d’immersió lingüística de Catalunya, i les retallades que el Govern d’Artur Mas, avalat pel PP, ha fet en els suports a les entitats que treballen per la llengua, acarnissant-se encara més amb el català.

Tots aquests atacs frontals a la nostra cohesió nacional, a més, coincideixen amb la desorientació ideològica de bona part de l’anomenat sobiranisme, que ha bandejat la nació completa i s’ha limitat a defensar un procés d’independència reduït a la Comunitat Autònoma de Catalunya, com si la resta de catalanes i catalans els fessin nosa en les seves presses per aconseguir una llibertat mutilada. A més, aquest sobiranisme elitista insisteix a tractar el nostre alliberament nacional com un simple tràmit de les elits, de les altes esferes.

Com va dir el mestre Joan Fuster: “totes les llibertats són solidàries”. En la construcció nacional dels Països Catalans, no podem destriar el nostre alliberament com a poble, de la transformació de la societat per tal que ens serveixi a la majoria, a les classes populars, al poble treballador.

Així doncs, al sud i al nord, a l’est i a l’oest, els Països Catalans vivim un context d’agressions brutals; i els estats espanyol i francès segueixen entestats en negar el dret del nostre poble a decidir el seu futur en llibertat.

Malgrat tot això, tenim motius per l’esperança. Dèiem abans, que aquesta és només la II Marxa de Torxes que celebrem a Palautordera. I no obstant, el cert és que avui som molts més dels que érem l’any passat, i que l’any que ve, segur que sí, serem encara molts més els qui sortim al carrer a defensar els nostres drets nacionals i socials!

Per tots els qui hem pres consciència del moment històric i del nostre paper, ara és l’hora de continuar avançant, d’organitzar-nos, de sortir al carrer i de plantar cara! De cridar alt i fort, que no som espanyols i que no volem ser-ho!

Com ens deia el revolucionari italià Antonio Gramsci: “Instruïm-nos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència; emocionem-nos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme; organitzem-nos, perquè necessitarem tota la nostra força”.

Els nostres són temps de canvi, temps de lluita; la nostra és l’hora en què, farts de molles, lluitem pel pa sencer! Lluitem pel socialisme, i pel repartiment del treball i la riquesa! Lluitem pels Països Catalans, perquè de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un sol poble! Lluitem per la independència, per posar fi a tres segles d’ocupació sobre la nostra terra!

Lluitem des de tots els fronts, per tots els mitjans, avancem cap a la unitat popular: independència, socialisme, països catalans!!! Visca la terra!

15è Cicle de Música Catalana

Batec – Concurs de grups joves del Baix Montseny

Els guanyadors del concurs i grups que tocaran a les Barrakes 2011 han estat Último Aplauso i Posa’t la Caputxa! Enhorabona!

Ratafia