Actes 11 de Setembre

MANIFEST MARXA DE TORXES

Molt bona nit a tothom i gràcies per assistir a la Marxa de Torxes.

Un any més, en reunim pels volts de l’11 de Setembre. En part, avui ens reunim per commemorar l’ombra d’aquella derrota de 1714, que suposà la pèrdua de les llibertats nacionals i la consolidació del domini borbònic a la nostra terra.

La d’avui, és tot just la II Marxa de Torxes que celebrem a Palautordera. Només fa 4 anys que un grup de joves van decidir organitzar-se a l’Esbarzer, per lluitar pel seu poble, per la seva comarca, pel seu país… Encara fa menys, de la celebrada aparició a Palau d’una candidatura que seguís, a la teoria i a la pràctica, el projecte d’Unitat Popular. I a la resta del Baix Montseny podríem parlar de manera similar.

Però no obstant, sabem que no som fruit d’un fet conjuntural ni d’un accident històric, sinó que ens reconeixem hereus de més de 350 anys de lluita per la llibertat  dels Països Catalans!

Com dèiem, avui ens reunim, en part, per commemorar una derrota, per commemorar el passat. Però no volem una diada merament floral, o festiva, o plorosa. La volem arrelada al present i per això reivindicativa.

En un dia com avui ens reunim, principalment, per demostrar que hi seguim sent, i que hi continuarem sent mentre Espanya i França no enretirin les seves urpes dels Països Catalans! Ens reunim per recordar que, com en tantes altres dates de la nostra història, el 1714 vam perdre, però que avui tenim moral de victòria i la determinació de guanyar. Perquè no ho dubteu mai companyes: al final, guanyarem!

Perquè a Palautordera, al Baix Montseny i als Països Catalans en general, cada vegada som més conscients dels reptes que enfrontem i de la necessitat d’una ruptura en clau democràtica, nacional i en favor de les classes populars.

Així ens ho hem demostrat amb mobilitzacions inusitades fa tan sols uns anys: amb les onades de consultes sobre la independència, amb la manifestació massiva del 10-J, que clamava fer un pas endavant en l’alliberament nacional, amb la resposta social que reclama que la crisi la paguin els rics i que ja es poden entaforar les seves retallades!

El discurs neoliberal hegemònic insisteix que les classes populars hem de pagar la factura dels seus plats trencats i ens nega el dret de decidir lliurement el nostre present i futur. Però que no ens deixin espai per dir-ho, no vol dir que no existeixi alternativa a la retallada dels drets socials aconseguits amb sang, suor i llàgrimes per la classe treballadora. L’alternativa passa per posar els drets de la majoria per sobre dels interessos mesquins d’uns pocs. L’alternativa del poble català és la independència dels Països Catalans i la seva transformació socialista.

A més d’això, el català, llengua de cohesió social de la nostra nació, es troba sotmès a l’atac ferotge del nacionalisme espanyol, el mateix espanyolisme amb qui pacten els botiflers que hipòcritament diuen “voler avançar en el dret a decidir”.

A les Illes Balears, el nou govern del PP ja ha anunciat que vol impedir que el català sigui la llengua vehicular de les escoles. Al País Valencià, l’executiu ara encapçalat per Alberto Fabra vol eliminar les línies en valencià, darrer reducte de la llengua catalana a l’educació pública del sud de la nació, i només aquest curs més de 125.000 nens que ho havien sol·licitat no podran anar a escola en la seva llengua pròpia.

A això hi hem d’afegir els atacs de la justícia espanyola al model d’immersió lingüística de Catalunya, i les retallades que el Govern d’Artur Mas, avalat pel PP, ha fet en els suports a les entitats que treballen per la llengua, acarnissant-se encara més amb el català.

Tots aquests atacs frontals a la nostra cohesió nacional, a més, coincideixen amb la desorientació ideològica de bona part de l’anomenat sobiranisme, que ha bandejat la nació completa i s’ha limitat a defensar un procés d’independència reduït a la Comunitat Autònoma de Catalunya, com si la resta de catalanes i catalans els fessin nosa en les seves presses per aconseguir una llibertat mutilada. A més, aquest sobiranisme elitista insisteix a tractar el nostre alliberament nacional com un simple tràmit de les elits, de les altes esferes.

Com va dir el mestre Joan Fuster: “totes les llibertats són solidàries”. En la construcció nacional dels Països Catalans, no podem destriar el nostre alliberament com a poble, de la transformació de la societat per tal que ens serveixi a la majoria, a les classes populars, al poble treballador.

Així doncs, al sud i al nord, a l’est i a l’oest, els Països Catalans vivim un context d’agressions brutals; i els estats espanyol i francès segueixen entestats en negar el dret del nostre poble a decidir el seu futur en llibertat.

Malgrat tot això, tenim motius per l’esperança. Dèiem abans, que aquesta és només la II Marxa de Torxes que celebrem a Palautordera. I no obstant, el cert és que avui som molts més dels que érem l’any passat, i que l’any que ve, segur que sí, serem encara molts més els qui sortim al carrer a defensar els nostres drets nacionals i socials!

Per tots els qui hem pres consciència del moment històric i del nostre paper, ara és l’hora de continuar avançant, d’organitzar-nos, de sortir al carrer i de plantar cara! De cridar alt i fort, que no som espanyols i que no volem ser-ho!

Com ens deia el revolucionari italià Antonio Gramsci: “Instruïm-nos, perquè necessitarem tota la nostra intel·ligència; emocionem-nos, perquè necessitarem tot el nostre entusiasme; organitzem-nos, perquè necessitarem tota la nostra força”.

Els nostres són temps de canvi, temps de lluita; la nostra és l’hora en què, farts de molles, lluitem pel pa sencer! Lluitem pel socialisme, i pel repartiment del treball i la riquesa! Lluitem pels Països Catalans, perquè de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un sol poble! Lluitem per la independència, per posar fi a tres segles d’ocupació sobre la nostra terra!

Lluitem des de tots els fronts, per tots els mitjans, avancem cap a la unitat popular: independència, socialisme, països catalans!!! Visca la terra!